Autobiografia

Viatge familiar a Itàlia : Milà, Florència, Pisa i Venècia. Tinc coneixement directe de l’art del Renaixement italià (encara avui no em considero capaç de copsar tota la seva magnitud). Comença la meva relació amb els cavalls de la mà de l’amic Pere Salgot. 

Els pares em donen suport perquè em dediqui totalment al món de l’art.

Visito les coves d’Altamira amb l’amic Narcís Clavell.

Faig el curs preparatori a l’escola Massana on aprofito més la formació humanística que l’artística (professora M.A. Rucabado).

Conec l’obra escultòrica i literària de l’artista basc Oteiza.

Reparteixo el temps entre el Mas Freixenet (Muntanyola-Osona) on viuré fins a l'any 1992 i Olot, on estudio gravat a l'escola de Belles Arts amb el mestre Vilà-Moncau.

Aprofundeixo en l'estudi de l'estètica taoista i llegeixo l'obra completa de Herman Hesse. Escultòricament investigo la combinació d' "objects trouvés".

Estudio la tècnica de la talla de fusta a l’escola Llotja de Barcelona.

Viatjo a Egipte : Gizeh, Luxor, Assuan, Abu Simbel, gegants de Memnon…, on experimento per primer cop la sensació d’espai total en una obra realitzada per l’home i on inicio la meva relació amb el Sàhara.

Visito l’Acròpolis d’Atenes.

Faig la meva primera exposició pública a la galeria «La Tralla» (Vic) de dibuixos i escultures.

Començo a treballar la forja amb el ferrer Ramon Serra de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Any viscut a Menorca on incorporo la pedra a la meva obra, que es decanta absolutament cap a l’escultura.

Estada a Mèxic per preparar l’exposició a la Galeria Pecanins. Viatjo a Guatemala, Oaxaca, Yucatán, Barrancas del Cobre, Chihuahua, desert de Sonora, Baja California… Conec l’obra dels pobles, maia, asteca i olmeca.

Visc i treballo al taller de l’escultor Eduardo Olbes a Tepotzlan (Morelos).

Començo un seguit de converses sobre ètica i estètica amb el dissenyador Jordi Casablancas.

Vaig al Sàhara amb un equip de la televisió mexicana per filmar els documentals: Tassili N’ajjer (centre de pintures i gravats rupestres) i Polisario (la resistència de la nació saharaui). Conec el poble tuareg.

En la meva obra començo a canviar el núm.3 pel núm.4, es a dir, el triangle pel quadrat.

Torno a Menorca per aprofundir en l’estudi de la seva cultura magalítica.

Vaig als Picos de Europa (Astúries).

Primera exposició a Barcelona: Tom Maddock Gallery.

Visito les formacions basàltiques del Hoggar (Sàhara).

Torno al Sàhara a l’estiu, on conec l’autèntica dimensió del desert.

Participo a la segona «Fira de l’escultura al carrer de Tàrrega» on faig la meva primera escultura de grans dimensions.

Torno a treballar el gravat (a Barbarà taller 46 amb la col·laboració de Virgili Barbarà) i el dibuix.

Viatge a l’Atlas (Marroc).

Em caso amb la Marina.

Intens aprofundiment en el treball del fang i el foc amb el ceremista K. Danés i l’escultor A. Garraza.

Em conviden a participar al Symposium de Lützowplatz (Berlín) on resideixo dos mesos.

Començo a treballar amb la Galeria Scheffel (Bad Homburg).

Vaig al centre granític de Sidobre, (França).

Neix la Nina.

Ens traslladem a viure a All (La Cerdanya).

Edito amb el poeta M. Martí i Pol, el llibre “El silenci“ (poemes i gravats). Editorial Maià, (Andorra).

“La presència, normalment, ve donada per l’ombra.”

Em faig una fornal a casa (l’altar de ferrer).

Assisteixo al congrés “La Farga catalana”, (Ripoll).

Conec l’enginyer Tomàs López que m’inicia en la tècnica de l’estampació dels metalls en fred.

“Perdo intensitat perquè guanyo lògica.”

“Començo a veure l’altre cara”.

Euzkadi: visito Arretxinaga (consagració de la pedra) i peines del viento — Chillida — (consagració del ferro).

“Hi ha dues menes d’artistes: els que pensen que el món ha d’estar agraït que existeixin i els que agraïm al món poder existir.”

Neix en Marc.

Fem, amb en Jordi Coca “El llibre de l’aigua” basat en uns haikús de Matsuo Bashò, (Boza editor).

“Jo participo de l’art concret i corpori, l’efímer i intangible el veig constantment a la natura i no goso posar-m’hi”.

Faig l’escultura “Porta (de la Seu)”.

“Normalment, en el meu treball, el ferro fa gran ostentació d’energia, però la pedra, quieta, sap que té tots els secrets.”

Estada a la Bretanya francesa. Terra intensa. Mar.

“Les obres artístiques que operen en l’espai virtual, no m’interessen massa perquè, per a mi, l’espai virtual és el de les idees, no el de les obres”.

“En la meva obra, reconec més influències de la Nina Simone que de Picasso”.

Faig l’escultura “Diàspora” en que començo a treballar la forja industrial a Euzkadi.

Fem, amb l’arquitecte Xavi Cosp, el Mirador de Llevant (Puigcerdà).

“A mi m’interessa la natura, no el paisatge, amb la que m’hi relaciono d’una manera més que culta, instintiva”.

Faig “Claustre concret “ a la catedral de Vic, la meva primera obra pública temporal.

“Em comença a costar deixar passar el temps”

“Mentre hi ha artistes que llegeixen i digereixen paraules d’altri, jo prefereixo caminar i veure els arbres cap amunt i l’aigua cap avall”.

Viatge a Grècia : l’origen de la nostra cultura i els nostres valors. Visito els teatres d’Epicur i Dionís, l’Acrópolis, el temple de Zeus i Delfos que tal com diu en Jordi Coca : ”si els Deus existeixen, són allà”. També conec Meteora -com pot ser que visqués sense saber de la seva existència?- i l’art de les illes Cíclades que fa 3.000 anys ja havien arribat al final.

“Fa temps que no agafo una certa distància i, per tant, no veig gran cosa”.

“Fer-se gran és veure més ençà de les aparences, ser jove és veure més enllà de la realitat. Els adults ni veiem enllà ni ençà”.

Concert de Lluís Claret -violoncel- a l’ermita de Pedra (Cerdanya). Suites de J.S.Bach. Sublim.

Fem, amb el Marc, el Camí de Sant Jaume, en bicicleta. Experiència propera als meus grans viatges de fa anys.

“Treballo amb l’instint, oloro el paisatge, bec aigua, toco la distància, sento l’energia, miro l’aire… però entre una mà i l’altre: concreto”

Assisteixo en directe a les reflexions de l’escultor D. Karavan referents a la seva obra ”Passatges” memorial de W. Benjamin. Portbou (Girona).

“No llegeixo…però camino”.

“La natura es dedica a ser, els humans a fer”.

Llegeixo “Sàpiens” de Y.Noah Arari. Una revel·lació per entendre les contradiccions de la nostra espècie animal.

“L’obssessió de voler gaudir tant del moment és, en part, responsable de la precarietat de tot plegat”.

“Hi ha situacions a la vida, que són com quan fas desferrar el teu cavall: tan pot ser per deixar-lo lliure… com per sacrificar-lo”.

Incorporo el vidre a la meva obra (Fa 40 anys ho vaig intentar).

Estada a la Vall d’Aosta.

A la vida , i a l’art, està molt bé meditar i dubtar, però és imprescindible treure conclusions. Acabar l’obra.

Confinament? …jo no he notat cap canvi, deu ser que desde els 16 anys vaig escollir viure confinat amb mi, la natura, els cavalls, els materials, la familia…

M’agradaria fer escultures, tal com JJ Cale toca la guitarra i composa: amb la senzillesa d’haver podat tot l’innecessari.