Autobiografia

Vaig néixer a finals de la tardor de 1956 a Vic (Osona – Catalunya). De molt petit, vaig tenir una relació amb la natura d’una manera global : mar (Llançà, Cap de Creus…), interior (Plana de Vic…) i muntanya (Les Guilleries, el Cabrerès, el Pirineu…) així com amb el camp i el bestiar (Horta de la Serra de Sant Ferm…).

Em trasllado a Barcelona per estudiar el Batxillerat.

  • 1966-68 : Escola Isabel de Villena.
  • 1969-73 : Escola Garbí.

Ambdues d’una pedagogia avançada i amb sentit profund del nacionalisme català.
La música, la literatura i les arts plàstiques tenen un paper molt important en l’ensenyament.

La meva relació amb la ciutat és distant.

Faig les primeres escultures amb vidres arrodonits pel mar i amb troncs, plomes i fulles.

Em trobo la primera cruïlla important de la meva vida : música (percussió) o arts plàstiques.

  • 1970

    Viatge familiar a Itàlia : Milà, Florència, Pisa i Venècia. Tinc coneixement directe de l’art del Renaixement italià (encara avui no em considero capaç de copsar tota la seva magnitud). Comença la meva relació amb els cavalls de la mà de l’amic Pere Salgot. 

  • 1973

    Els pares em donen suport perquè em dediqui totalment al món de l’art.

    Visito les coves d’Altamira amb l’amic Narcís Clavell.

  • 1974

    Faig el curs preparatori a l’escola Massana on aprofito més la formació humanística que l’artística (professora M.A. Rucabado).

    Conec l’obra escultòrica i literària de l’artista basc Oteiza.

  • 1975

    Reparteixo el temps entre el Mas Freixenet (Muntanyola-Osona) on viuré fins a l'any 1992 i Olot, on estudio gravat a l'escola de Belles Arts amb el mestre Vilà-Moncau.

    Aprofundeixo en l'estudi de l'estètica taoista i llegeixo l'obra completa de Herman Hesse. Escultòricament investigo la combinació d' "objects trouvés".

  • 1976

    Estudio la tècnica de la talla de fusta a l’escola Llotja de Barcelona.

    Viatjo a Egipte : Gizeh, Luxor, Assuan, Abu Simbel, gegants de Memnon…, on experimento per primer cop la sensació d’espai total en una obra realitzada per l’home i on inicio la meva relació amb el Sàhara.

    Visito l’Acròpolis d’Atenes.

  • 1977

    Faig la meva primera exposició pública a la galeria «La Tralla» (Vic) de dibuixos i escultures.

    Començo a treballar la forja amb el ferrer Ramon Serra de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

  • 1978

    Any viscut a Menorca on incorporo la pedra a la meva obra, que es decanta absolutament cap a l’escultura.

  • 1979

    Estada a Mèxic per preparar l’exposició a la Galeria Pecanins. Viatjo a Guatemala, Oaxaca, Yucatán, Barrancas del Cobre, Chihuahua, desert de Sonora, Baja California… Conec l’obra dels pobles, maia, asteca i olmeca.

    Visc i treballo al taller de l’escultor Eduardo Olbes a Tepotzlan (Morelos).

    Començo un seguit de converses sobre ètica i estètica amb el dissenyador Jordi Casablancas.

  • 1980

    Vaig al Sàhara amb un equip de la televisió mexicana per filmar els documentals: Tassili N’ajjer (centre de pintures i gravats rupestres) i Polisario (la resistència de la nació saharaui). Conec el poble tuareg.

    En la meva obra començo a canviar el núm.3 pel núm.4, es a dir, el triangle pel quadrat.

  • 1981

    Torno a Menorca per aprofundir en l’estudi de la seva cultura magalítica.

    Vaig als Picos de Europa (Astúries).

    Primera exposició a Barcelona: Tom Maddock Gallery.

  • 1983

    Visito les formacions basàltiques del Hoggar (Sàhara).

  • 1986

    Torno al Sàhara a l’estiu, on conec l’autèntica dimensió del desert.

    Participo a la segona «Fira de l’escultura al carrer de Tàrrega» on faig la meva primera escultura de grans dimensions.

  • 1987

    Torno a treballar el gravat (a Barbarà taller 46 amb la col·laboració de Virgili Barbarà) i el dibuix.

  • 1988

    Viatge a l’Atlas (Marroc).

  • 1989

    Em caso amb la Marina.

    Intens aprofundiment en el treball del fang i el foc amb el ceremista K. Danés i l’escultor A. Garraza.

  • 1990

    Em conviden a participar al Symposium de Lützowplatz (Berlín) on resideixo dos mesos.

    Començo a treballar amb la Galeria Scheffel (Bad Homburg).

  • 1991

    Vaig al centre granític de Sidobre, (França).

  • 1992

    Neix la Nina.

    Ens traslladem a viure a All (La Cerdanya).

    Edito amb el poeta M. Martí i Pol, el llibre “El silenci“ (poemes i gravats). Editorial Maià, (Andorra).

  • 1993

    “La presència, normalment, ve donada per l’ombra.”

    Em faig una fornal a casa (l’altar de ferrer).

    Assisteixo al congrés “La Farga catalana”, (Ripoll).

  • 1994

    Conec l’enginyer Tomàs López que m’inicia en la tècnica de l’estampació dels metalls en fred.

    “Perdo intensitat perquè guanyo lògica.”

  • 1995

    “Començo a veure l’altre cara”.

    Euzkadi: visito Arretxinaga (consagració de la pedra) i peines del viento — Chillida — (consagració del ferro).

  • 1996

    “Hi ha dues menes d’artistes: els que pensen que el món ha d’estar agraït que existeixin i els que agraïm al món poder existir.”

  • 1997

    Neix en Marc.

    Fem, amb en Jordi Coca “El llibre de l’aigua” basat en uns haikús de Matsuo Bashò, (Boza editor).

  • 1998

    “Jo participo de l’art concret i corpori, l’efímer i intangible el veig constantment a la natura i no goso posar-m’hi”.

  • 1999

    Faig l’escultura “Porta (de la Seu)”.

  • 2001

    “Normalment, en el meu treball, el ferro fa gran ostentació d’energia, però la pedra, quieta, sap que té tots els secrets.”

    Estada a la Bretanya francesa. Terra intensa. Mar.

  • 2002

    “Les obres artístiques que operen en l’espai virtual, no m’interessen massa perquè, per a mi, l’espai virtual és el de les idees, no el de les obres”.

  • 2003

    “En la meva obra, reconec més influències de la Nina Simone que de Picasso”.

  • 2004

    Faig l’escultura “Diàspora” en que començo a treballar la forja industrial a Euzkadi.

  • 2005

    Fem, amb l’arquitecte Xavi Cosp, el Mirador de Llevant (Puigcerdà).

  • 2006

    “A mi m’interessa la natura, no el paisatge, amb la que m’hi relaciono d’una manera més que culta, instintiva”.

    Faig “Claustre concret “ a la catedral de Vic, la meva primera obra pública temporal.

  • 2007

    “Em comença a costar deixar passar el temps”

    “Mentre hi ha artistes que llegeixen i digereixen paraules d’altri, jo prefereixo caminar i veure els arbres cap amunt i l’aigua cap avall”.

  • 2008

    Viatge a Grècia : l’origen de la nostra cultura i els nostres valors. Visito els teatres d’Epicur i Dionís, l’Acrópolis, el temple de Zeus i Delfos que tal com diu en Jordi Coca : ”si els Deus existeixen, són allà”. També conec Meteora -com pot ser que visqués sense saber de la seva existència?- i l’art de les illes Cíclades que fa 3.000 anys ja havien arribat al final.

  • 2009

    “Fa temps que no agafo una certa distància i, per tant, no veig gran cosa”.

  • 2010

    “Fer-se gran és veure més ençà de les aparences, ser jove és veure més enllà de la realitat. Els adults ni veiem enllà ni ençà”.

  • 2011

    Concert de Lluís Claret -violoncel- a l’ermita de Pedra (Cerdanya). Suites de J.S.Bach. Sublim.

  • 2012

    Fem, amb el Marc, el Camí de Sant Jaume, en bicicleta. Experiència propera als meus grans viatges de fa anys.

  • 2013

    “Treballo amb l’instint, oloro el paisatge, bec aigua, toco la distància, sento l’energia, miro l’aire… però entre una mà i l’altre: concreto”

  • 2014

    Assisteixo en directe a les reflexions de l’escultor D. Karavan referents a la seva obra ”Passatges” memorial de W. Benjamin. Portbou (Girona).

    “No llegeixo…però camino”.

  • 2015

    “La natura es dedica a ser, els humans a fer”.

    Llegeixo “Sàpiens” de Y.Noah Arari. Una revel·lació per entendre les contradiccions de la nostra espècie animal.

  • 2016

    “L’obssessió de voler gaudir tant del moment és, en part, responsable de la precarietat de tot plegat”.

  • 2017

    “Hi ha situacions a la vida, que són com quan fas desferrar el teu cavall: tan pot ser per deixar-lo lliure… com per sacrificar-lo”.

  • 2018

    Incorporo el vidre a la meva obra (Fa 40 anys ho vaig intentar).

    Estada a la Vall d’Aosta.

  • 2019

    A la vida , i a l’art, està molt bé meditar i dubtar, però és imprescindible treure conclusions. Acabar l’obra.

    Confinament? …jo no he notat cap canvi, deu ser que desde els 16 anys vaig escollir viure confinat amb mi, la natura, els cavalls, els materials, la familia…

  • 2020

    M’agradaria fer escultures, tal com JJ Cale toca la guitarra i composa: amb la senzillesa d’haver podat tot l’innecessari.

Desplaça cap amunt